Banesto, ‘Requiescat in pace'
La presidència de Mario Conde va estar prenyada d'irregularitats i pràctiques de dubtosa legalitat, la qual cosa va conduir a la destitució de tot el consell d'administració i Mario Conde va ser condemnat pel Tribunal Suprem a 20 anys de presó després de descobrir-se un forat patrimonial que es va quantificar en més de 605.000 milions de pessetes, l'equivalent a uns 3.600 milions d'euros
Amb l'absorció de Banesto –conjuntament amb Banif- pel Santander ha desaparegut un banc emblemàtic després de 111 anys d'existència. Aquí es comenta què va ser i què li suposa al Santander aquesta operació.
El 28 de gener de 1856 es va crear a Madrid la Sociedad General de Crédito Mobiliario Español amb la finalitat de cobrir el dèficit pressupostari del govern d'Espanya mitjançant adquisicions de deute públic, i per a la concessió de crèdits a empreses públiques.
El 1900, a causa de la repatriació de les antigues colònies americanes, es va liquidar l'esmentada societat i es va fundar el Banco Español de Crédito, conegut pel seu acrònim, Banesto, creat l'1 de maig de 1902 amb un capital social de 20 milions de pessetes representat per 80.000 accions de 259 pessetes de valor nominal. El promotor del banc va ser un grup francès presidit per Gustavo Pereire juntament amb un grup d'inversors espanyols.
El seu naixement va suposar un paper essencial i un protagonisme en el desenvolupament industrial espanyol. En aquest mateix any es van fundar també els bancs Hispano Americano, Vizcaya i, a Barcelona, la família Novell obrí una Casa de Banca que es convertiria en el Banco Atlántico.
Des de la seva fundació, ha protagonitzat una trentena de fusions, la qual cosa li va permetre absorbir altres entitats com Banco de Vitoria, Banca Coca, Banca Garriga Nogués, Banco de Oviedo, Banco de Burgos i Banco Comercial de Valencia.
PERÍODE MARIO CONDE.
Després de 84 anys d'existència ocupant un lloc de prestigi en la banca espanyola, al novembre de 1986 el llavors Banco de Bilbao va fer una opa hostil a Banesto –la primera que es presentava a Espanya-, que va produir un desconcert en la cúpula directiva. Aquest moment va ser aprofitat per Mario Conde, un ambiciós jove de 45 anys que va fer la seva fortuna amb la venda, juntament amb Juan Abelló, del grup Antibióticos a la italiana Montedison, -acrònim de Montecatini Edison, SpA-. Després de rebutjar l'opa, Mario Conde va ser nomenat president del banc; era el desembre de 1987.
LA INTERVENCIÓ.
La presidència de Mario Conde va estar prenyada d'irregularitats i pràctiques de dubtosa legalitat, la qual cosa va conduir a la destitució de tot el consell d'administració i Mario Conde va ser condemnat pel Tribunal Suprem a 20 anys de presó després de descobrir-se un forat patrimonial que es va quantificar en més de 605.000 milions de pessetes, l'equivalent a uns 3.600 milions d'euros.
El 28 de desembre de 1993, el Banc d'Espanya el va intervenir i va ser subhastat el 25 d'abril de 1994 estant Mario Conde a la presó. El Banco de Santander va aconseguir el 60,18% del capital de Banesto, per 313.400 milions de pessetes –1.888 milions d'euros- derrotant en aquella subhasta el Banco Bilbao Vizcaya y Argentaria (BBVA) que també va licitar per ell. En aquells moments, el Santander ocupava el sisè lloc en el rànquing bancari i aquesta adquisició li va suposar la irrupció en un lloc privilegiat en el sector bancari espanyol.
Al llarg de la seva existència ha protagonitzat una trentena de fusions, fet que li va permetre absorbir entitats com el Banco de Vitoria, la Banca Coca, la Banca Garriga Nogués, o dècades abans el Banco de Oviedo, el de Burgos, i el Banco Comercial de Valencia.
OBJECTIUS DEL SANTANDER.
Una explicació a la decisió del Santander d'absorbir Banesto i Banif és el desig de reestructurar el grup i aprofitar les sinergies de les entitats implicades. Durant els tres anys pròxims, és a dir, fins al 2015, el grup Santander més Banesto prescindirà de 700 oficines i 3.000 empleats, l'equivalent al 10% de la plantilla. El cost d'aquesta reestructuració, considerant les indemnitzacions, s'estima en uns 800 milions d'euros.
Amb l'absorció de Banesto i la seva filial Banif, el grup Santander/Espanya passarà a tenir 4.664 oficines; tindrà el tercer grup en el rànquing bancari espanyol en actius, amb 316.000 milions d'euros i, en dipòsits el primer, amb 185.000 milions d'euros.
Ara cal preguntar-se si Bankinter, del qual Jaime Botín –membre de la nissaga- té el 23,8% del capital, seguirà el mateix destí que Banesto. El comportament del títol en Borsa sembla estar encoratjant aquesta possibilitat, encara que, òbviament, es tracta de simples conjectures.
Reorganitzar-se i estar amatent
Encara que Emilio Botín defensava que havia de ser una marca independent del grup, l'actual crisi l'ha fet canviar d'opinió, i ha decidit la fusió per absorció de Banesto, del qual controlava el 89%, en considerar que si continuaven separats li resultava més car que beneficiós, al contrari del que va passar durant l'època delboom.
D'altra banda, el Santander ha decidit avançar-se al tancament d'oficines que es preveu en el sector i reorganitzar-se, seguint atent –en paraules d'Emilio Botín- a qualsevol operació que pugui presentar-se en l'àmbit espanyol per seguir creixent en el seu objectiu de liderar el sector bancari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada